Al contrari del que passa amb el de l'Atmella, el port de Cambrils permet que les barques de pesca s'amarrin folgadament tot al llarg de les ribes, agrupades per oficis i grandàries. Hom pot passejar per tot el perímetre del port contemplant i comparant els diferents bastiments i fent modestes marines fotogràfiques, activitat que ocupa les tardes de nombrosos forasters.
L'actual flota d'arrastros de Cambrils és important —quillats poderosos que han heretat la tradició de les parelles de bou que varaven a la platja abans de la construcció del port, unes quinze parelles cap a la meitat dels anys vint. Molts dels patrons que ara comanden aquests poderosos quillats de centenars de cavalls de força de motor pertanyen a llinatges del temps de la vela que conserven com a renom noms mítics de mariners famosos: Bagarelles, Vermell, Parent, Caçapops, Guerrero, Xaparro, Malandando. Algun d'aquests renoms també designa famílies armadores. A més de barques de bou hi havia en el Cambrils platger set o vuit barcades de sardinal, deu o dotze tresmallers, palangroners i nansaires. Palangrers no, perquè la mar de palangre, la mar fonda, bona per al palangre de lluç, comença al nord de Tarragona. Els pescadors cambrilencs, segons brames que vénen de lluny, han gaudit sempre de sortoses proteccions. No solament de la del ministre Domingo, que els va aconseguir aquest port, sinó d'altres autoritats benèvoles al llarg de la història envers el destí i els problemes d'aquesta comunitat. Els anys quaranta es diu que aquesta gent eren protegits per l'arquebisbe i que, a canvi de col·laborar en obres de l'església, la seu tarragonina procurava una certa impunitat als transgressors de les lleis i els reglaments marítims quan els sorprenia l'autoritat. Quan els agafava la barquilla, per exemple. Els cambrilencs sempre han estat astuts. Una de les primeres vegades que jo navegava per aquestes mars, creuant precisament pel fondal on arrossegaven les barques d'aquest port, vaig quedar molt sorprès que, indefectiblement, tots els quillats a què m'acostava tenien el número de folio tapat amb velles tendes com casualment penjades a l'amura. Algú em va fer adonar que jo portava una gorra blanca amb galons i que per si de cas fos un contramestre embarcat, els pescadors que pescaven més ençà de les milles legals optaven per l'anonimat.