Al principi, el desconsol que havia envaït en Jordi només es trobava còmode en la tranquil·litat del garatge. Es tractava, però, d'una mena de desconsol que a mitjan novembre s'avorria i reclamava una certa deambulació. Llavors en Jordi agafava el cotxe i conduïa fins a Roses.
L'ambient abatut propi d'una vila turística fora de temporada s'adeia amb el seu estat d'ànim. La majoria de pizzeries, gelateries, restaurants, agències de viatges, hotels, pensions, botigues de souvenirs i terrasses de bar eren tancades. Es mantenien actives, en canvi, les immobiliàries i els serveis no estacionals, com ara boutiques, sucursals bancàries, farmàcies i perruqueries, tot i que més aviat buides.
Roses el rebia amb indiferència, sense amagar els esvorancs, les façanes escrostonades, els panells pelats, les bústies desencaixades, els balcons sense vidres, les obertures despintades, els portals decrèpits. Fins a la primavera no valia la pena fer endreça ni restaurar res.
El sol no escalfava. La llum metàl·lica de la badia es fixava al damunt dels aparadors, on els maniquins nus esperaven la roba de la pròxima temporada. Les gavines giraven sobre l'aigua immòbil. Al novembre, Roses tenia un deix de Panamà.[...]
Passejava per davant del centre d'estètica Rosestil i pels bars preferits de la Halley. Sabia que de nit freqüentava el Si Us Plau, amb vistes a la badia il·luminada, que de vegades sopava al Racó de la Llebre, que li agradava prendre el cafè del matí a la terrassa de l'Ona, a l'altre extrem, just davant del port. Però quan hi passava per davant, ni que fos per veure-la un moment d'esquitllentes, no l'hi trobava. Si li venia de gust prendre alguna cosa calenta, en Jordi es decantava pel Poke Te Crec, a la plaça Sant Pere, on ella l'havia dut l'únic cop que s'havien trobat a Roses. Com que la majoria dels clients fumaven, en Jordi es deixava agombolar per aquella atmosfera carregada que ell vinculava amb la Halley. Unes quantes pantalles planes estaven repartides de manera estratègica, cadascuna sintonitzant un canal de televisió diferent. S'hi passava hores, al Poke Te Crec, tot xarrupant un estripat, parant l'orella, atent al menor detall, pensant què li diria si la veia entrar de cop i volta. Després el sorprenia el contrast amb el vent fresc i humit que l'esperava quan obria la porta que donava a l'aparcament del moll. Mes enllà, a la platja, un home rastrejava la sorra amb un detector de metalls.