Al sol de mitja tarda Alcúdia...

Al sol de mitja tarda Alcúdia és com un pa d'or. Altrament, ja ho he dit suara: Alcúdia és una ciutat romàntica i lluminosíssima. Té una porta d'entrada buidada en el cos d'una vella torre que encara fa qui-sap-la patxoca; uns panys de muralles de color de vi ranci, per damunt les quals s'aboquen al camp les torratxes i les solanes de les cases, i una altra porta de sortida que dóna al camí del Port, d'un aspecte molt batallívol i coronada de merlets. Quan entreu a Alcúdia, la primera impressió és desconcertant. Us pensàveu trobar un poble trist i mort, amb els carrers deserts i silenciosos, però un cop heu travessat la volta de la porta, la simpatia i la joia us guanyen tot d'una el cor.

Va bé, això. No us l'esperàveu una vida tan riallera. Tombeu cap a mà dreta, on, dalt un planell, hi ha l'església major; i el senyor rector, que us ha vist arribar, ja cuita a obrir-vos el cancell del temple i us acomboia durant la llarga visita que li dediqueu. Ell us mostra l'altar major, la capella del Sant Crist i el notabilíssim retaule de Sant Jordi; després us fa entrar a la casa rectoral, on guarda un bell museu de quadres i objectes antics, i, finalment, us fa pujar a les muralles de l'hort, des de les quals podeu contemplar a plaer la superba visió de les badies de Pollença i d'Alcúdia, obertes a banda i banda de la polida ciutat.

Aleshores, deixant la rectoria, tireu carrer enllà i aneu repassant pel camí el seguit de cases senyorials, de patis florits, de façanes notables i, sobretot, els interessants exemplars de noies alcudienques que us surten al pas i que us fan girar els ulls tot sovint per tal d'apreciar-les millor. Quan heu donat un tomb al poble, us recomano que feu una escapada al Barcarès i una altra a les excavacions de les ruïnes romanes practicades per un benemèrit fill d'Alcúdia, i un cop ho tingueu tot per vist, agafeu xano-xano el camí del Port i no pareu, fins a arribar al peu de la costa del Castell.