Al vent
Oh, vent del Coll de la Perxa,
que no tens aturador
i davalles saltant marges,
sense brida í a galop;
els vells pollancs de Gorguja
— de l'orgue flautats majors —
ressonen majestuosos,
polifònics i a l'acord
del teu pas, dins del gran temple
d'aquesta vall de verdor,
que té el firmament per volta
i els serrats per contraforts!
Oh, vent del Coll de la Perxa,
vent de pluja, neu o torb,
que fueteges les portes
i als vailets trenques el son
i xiules en la nit fosca
com un gegant poderós:
abranda l'ampla Cerdanya
en un flam renovador,
que aquesta vall que fou una
i on l'home féu partions,
una sigui altra vegada
per un miracle d'amor!