Algú va escriure que Bofill podia ésser un personatge de Proust...

Algú va escriure que Bofill podia ésser un personatge de Proust. No diria tant, però sí que tenia empelts proustians, ja que dominava la seva obra a fons i va escriure, el 1928, el primer assaig en català sobre l'autor que anava a «la recerca del temps perdut». Proust, llegit al costat del Dant, del qual se sabia de memòria Vita nuova, però amb un coneixement privilegiat de Rainer María Rilke sobre el qual a la immediata postguerra va publicar, en castellà, un prodigiós pròleg estudi. I no oblidéssim Goethe, el Faust del qual Bofill comentava ja el 1926 a Revista de Poesia. I encara les converses d'Eckermann amb Goethe, que Bofill va traduir fa uns quaranta anys i que només la tenacitat d'Àlex Susanna ha aconseguit fer-les publicar fa poc en una bella edició catalana.