Alguns diumenges de vesprada anava a missa a escoltar l'homilia. M'encantava assentar-me davall l'enorme campana cega de l'església del meu antic col·legi, en el carrer Carnissers. Tot i la meua condició d'ateu, m'omplia de mística. Escoltava el retor. Ho feia amb talant crític. Sempre volia alçar la mà. "Perdone senyor per què em fa sentir culpable?" Mai no ho vaig fer. Per respecte, per covardia, per a no escandalitzar. No escandalitzar, això va ser el que em van ensenyar mos pares. El client sempre té raó. La submissió, el servilisme, la gratitud exagerada. Sentir, vore i callar. Al bo per a que t'honre i al roïn per a que no et deshonre.