Altre cop a la dreta el camí s'encara a l'assolellat i alterós poble de Tírvia. Cruïlla de camins, penjat sobre l'esbalç a 991 metres d'altitud, controla les tres vies del territori: Cardós, Ferrera i la Coma de Burg; situació estratègicament llaminera per als senyors medievals que es disputaren la possessió del «valle Tirbiense». Primer els Bellera, que hi bastiren el castell, i més endavant passà a mans dels Foix, successors dels vescomtes de Castellbó. Al segle XV, l'indret constituïa un dels quarters en què els Castellbó dividiren llur territori.
El terme municipal de Tírvia, de 8,76 quilòmetres quadrats, juntament amb el d'Esterri d'Àneu, és el més petit de la comarca. Línia de front durant la guerra civil, els bombardejos ensorraren bona part de l'antiga estructura medieval, amb carrers porxejats que conduïen a la romànica església de Sant Feliu, reconstruïda seguint els cànons romànics. La seua encimbellada i atractiva situació atrau innombrables visitants. Hi té seu permanent la colònia de l'Orfeó Lleidatà.