Amb el pensament tot ple de na Maria Boscana...

Amb el pensament tot ple de na Maria Boscana, en Pere pedalava i deixava enrere el cementiri de la vila, on dins la tomba familiar son pare descansava del sac de deutes que havia deixat en aquest món, i passava a l'alçada de la gran possessió de Galdent, amb la seva pedrera de marès i les seves històries de bandejats: segons la llegenda, en algun punt de Galdent hi havia enterrat el tresor d'en Durí, un bandoler que, segons unes versions, havia estat un justicier de romàntica memòria i, segons unes altres, un lladre i assassí d'una fredor gairebé sobrehumana, que havia assolat Llucmajor i els seus voltants amb una sèrie de crims que incloïen la mort a sang freda de dones, vells i infants. El que era cert i segur era que en Durí va morir ajusticiat a la forca, però que abans -tot i que això ja fos més dubtós- hauria amagat el tresor acumulat amb les seves rapinyes dins un clot cavat a la terra de Galdent. En Pere recordava que, de petits, amb en Busca Llarga duien la curolla de trobar-lo, i que van passar alguns horabaixes d'un estiu fugint plegats fins a Galdent amb una pala per hom, obrint forats a la babalà, naturalment sense trobar res més que macs, cucs de terra o els ossos d'algun ocell o d'alguna llebre. Ara sí que li aniria bé trobar el tresor d'en Durí, li passava pel cap a en Pere, mentre continuava pedalant.