Apa! Unes quantes camallades més i ja som a Felanitx. Felanitx és una gran vila que cada estació de l'any fa una aroma distinta. Com que la seva ricor és l'agricultura, resulta que, segons sigui el temps que us escau d'entrar-hi, trobeu que ara fa olor de most, ara de garrofes, ara de gra d'ametlla, ara de forment i ara de fruites i hortalisses fresques. La seva configuració plàstica sembla disposada a posta per a un plafó decoratiu, que de bona gana pintaríeu per tal de posar-lo en el lloc més vistent de la vostra cambra de treball. Tot l'escampall de les cases està apinyat dins l'espai que deixen quatre xamosos serradets de colors diferents, coronats de molins de vent i un d'ells, de més a més, amb les tofes fosques i punxegudes deis xiprers del Calvari.
Entreu a un carrer i pregunteu al primer trobadís on és l'església major. El preguntat, ja veieu que deixa la feina, us dóna la dreta i us acomboia cap a l'església, tot i obligant-vos, però, a fer una gran marrada, a fi i efecte que pugueu veure a lloure el bo i millor de la vila. Pel camí se us apleguen uns altres passavolants, i aviat ja sou una bella colla, us mostren els patis de les cases més riques, els indrets més notables, les botigues més fastuosos, els pastissers més acreditats, l'Ateneu, els llocs més cèlebres de la història local com és ara la casa nadiua de l'«agermanat» Joanot Colom i la de l'arquitecte Sagrera, l'autor de la Llotja de Palma; us recomanen amb molt d'interès una ascensió a Sant Salvador, des d'on, si fa bo, veureu Menorca i Cabrera; que aneu després al castell de Santueri, tan ric de records, que no us descuideu per res del món d'arribar-vos a Porto-Colom i sojornar-hi, si pot ésser, una setmana, i, finalment, garlant, garlant com si fóssiu amics de tota la vida, arribeu davant l'església, la barroca façana de la qual us deixa el cor robat.
Aleshores traieu el verascopi, impressioneu unes quantes plaques, entreu al temple, hi feu un bon repàs, i, en sortir, us adoneu que el rellotge només marca cinc hores de la tarda.
—On va ara, es senyor?—us pregunta amatent un dels vostres companys.
—Enlloc. Tinc totes les feines llestes i la qüestió és passar l'estona fins a l'hora de sopar.
—Llavò, vingau amb jo. Irem a l'hort, menjareu rems, coïreu flors i fareu gana. Hala, anam.
Quina gent més galana! Eixim del poble, enfilem un viarany florit i, mentre cau la tarda, els camps s'encenen de mangra i l'aire s'omple de sentors de marinada, jo vaig dient entre mi, amb l'ànima ofesa:
—Que m'agradaria, tot esperant la mort, de fer dia i vida a Felanitx!