Aquell any la festa de la Mare de Déu dels Desemparats...

Autor: Maria Ibars i Ibars
Obra: L'últim serf , 1993

Aquell any la festa de la Mare de Déu dels Desemparats tingué en Dénia un caire nou. La feren uns mariners salvats miraculosament d'un fort temporal. Llavors, pregaren a la Mare de Déu que veneren en el convent de la Mar. Li pregaren des del perill de la barca; llurs famílies des de l'escullera, cara a la borrasca. Anguniosos uns i altres; no podien guanyar l'entrada del port, sempre costosa. Ones encontrades juntaren les forces com braços amorosits i la barca ixqué de la suprema desesperació a les aigües relativament tranquil·les de l'entremig de les esculleres. La Verge els havia salvat i est any faria en el mateix sardinal el camí d'aquella nit fortunal. Festa senzilla i clamorosa, festa de cors enfervorits. La Mare de Déu embarcaria triomfal, voltada de tota mena de vaixells disponibles, engrandits de banderoles i sorollosos d'esclafits. L'escorta de la Gran Senyora eren els hòmens de mar que li devien la vida.

Pocs faltaren a la festa. Feren el diumenge complet sense malestar pel que poguera fer-los falta el dilluns.