30 d'agost de 1962
Aquest matí, mentre llegia prop de la mina, el so tranquil de l'aigua tenia per fons, allà al mas, un cloquejar de gallines, aquell remoreig que és com un símbol de la vida monòtona i encalmada del camp. De tant en tant, sento caure, amb un so sec o rebotent, una avellana madura. Les estiveroles ja han iniciat el cant tardoral de dues o tres notes, que repeteixen, com si fossin estrofes, tres o quatre vegades. Però a muntanya hi ha unes boires feixugues. Fa una calor que enterboleix el cap. En canvi, a la matinada, quan tanco la finestra de la cambra, em ve una alenada de rou, d'herbes, de boscos. Les estrelles brillen en el gran silenci.