Aquesta nit la lluna fa el ple i a entrada de fosc s'eleva, lenta i majestuosa, per l'horitzó de llevant, sobre les alzines de les Gavarres. A mesura que el dia s'esvaeix, la resplendor lunar s'imposa, poderosa i subjugadora. En un cel cristal·lí, d'una blavor pulcra i homogènia, senyoreja entre les estrelles. Aquesta lluna us domina els sentits, us captiva el pensament, us pren la llibertat, us absorbeix. La seva llum blanca, misteriosa, banya la casa, entra, com un braç d'aigua, pels finestrals i ho toca tot, els mobles, els objectes, els llibres, amb una mà màgica i ho transporta a un altre món. La casa, sota la lluna, es transfigura i el paisatge es torna irreal, com un decorat de teatre il·luminat amb un estrany caprici.