Asseieu-vos una estona en aquest crestó de la collada. D'ací estant, us fa talment la il·lusió que guaiteu a través d'uns vidres de multiplicar. Els termes s'apropen, la terra pren relleu, van sortint els pobles un a un i els detalls es perfilen amb una suavitat sedosa, arrodonida, tornassolada. És l'hora més bona, aquesta. El sol va declinant per la carena roma de Meranges i la plana té un murmuri de frescor i un batec carnal i luxuriós. Totes les superfícies dels cims llisos i pelats fulguren com les facetes d'un diamant; els plegons dels ombrius i els caires dels volums groguegen com unes cantoneres de nacre; el cel es va espessint i la seva blavor es torna tan tova i mantegosa que, en aixecar les mans, diríeu que hi deixeu l'empremta de les vostres ditades. Aquesta terra clara, simple, esbatanada, a penes no té capvespre. La tarda és com un sospir de goig. Del dia a la nit només hi va un pampalluc. Ara ho veieu tot d'or com una custòdia; ara tot morat com una capa de bisbe i ara negre com una tollada de quitrà. Del cant del primer gall a l'ullet del primer estel, la Cerdanya fa una transmutació miraculosa. S'abranda, és magnífica... i es fon de sobte.