Balaguer apareix davant, gaudint la vora del riu, amb Santa Maria de far a sol ponent i el Sant Crist a ixent, de testimoni. Balaguer. Hi entres pel carrer Urgell, llarg i fins al riu, nou d'estrena; eix comercial important de la ciutat. A banda i banda, carrers i més carrers que no coneixia, acabats de desenfornar. En quinze anys Balaguer s'ha inflat per aquesta entrada.
Abans, l'estació de trens i les casetes barates quedaven als afores i ara són al bell mig de la ciutat. L'estació, una mica deixada de la mà de Déu, i les casetes barates, un privilegi que els anys han revaloritzat evidentment. Qui en pogués tenir una!
La ciutat vella apareix a l'altre costat de riu, encisadora. Les cases menudes, primes, pintades de colors clars, assentades damunt dels porxos, contrasten amb els torrats del tossal del darrera i les muralles del castell Formós, que vés a saber on para!
El riu llisca disciplinat, amb el marge esquerre enjardinat, amb gespa ben arreglada, desmais, xops de jardí i flors. Des que van fer-hi les rescloses, aquest fil d'aigua sembla més important —i ho és!— més respectable.