BALMES

BALMES. — Arribo tard a parlar de Balmes; però no em sap greu, perquè el que jo volia dir ja ha estat dit, amb autoritat mil voltes més gran. Ha estat dit pel senyor Menéndez i Pelayo, en aquest judici, que em sem­bla definitiu: «El millor en Balmes és el polemista».

La gent és avesada a veure i a elogiar en el gran sacerdot de Vic, l'home de la raó, el dialèctic i el crític que forja i examina arguments, imaginant-lo com en posició prou serena per a conèixer fredament llur pes i vàlua... No. La fortitud de Balmes consistí en ésser home de passió, l'advocat ardent d'una causa. Admirar-lo per la seva dialèctica és com admirar d'un guerrer l'esgrima. I no l'impuls magnífic del cor al servei del qual l'esgri­ma és posada. «El millor en Balmes és el polemista» repetirem amb el senyor Menéndez i Pelayo. La significació profunda de l'obra balmesiana la inscriu més aviat en el reialme de la Voluntat que no pas en el reialme de la Representació.

Això explica que, sent la seva part més vigorosa la controvèrsia, la part més forta sia la referent a la his­tòria de la filosofia. Havem llegit ara, amb ocasió del centenari, alguns excel·lents articles on s'ha elogiat el Balmes filosòfic, el Balmes publicista, el Balmes polític, el Balmes catalanitzant; ningú no s'ha recordat d'ell com a historiador de les idees filosòfiques. Fou massa definida, massa accentuada la seva individualitat, per a una tasca així. Calen a l'historiador de les idees filosòfiques la impersonalitat, l'equanimitat; potser que li convingui àdhuc una certa dosi d'escepticisme... ¿Com demanaríem escepticisme en aquella ànima encesa de Fe i de Passió? Concebeu un Pascal fent història de la Filosofia? I Bal­mes (deixant a part, per impossible, tota comparació literària) és un Pascal que pren el Sentit Comú, amb el mateix gest dramàtic, amb la mateixa finalitat, amb què Pascal prenia l'Absurd...