Bancs i columnes
Aquí teniu l'Atlàntida:
un bosc de columnes
sota les onades.
Bancs onejants sota un vent pressentit,
escuma de colors que sorprèn contínuament
i a cada cop que trenca presenta un nou sentit,
com si un món secret i submergit
aflorés en ella en un darrer lament.
I sota aquesta superfície,
al sostre, aquests discs solars i triomfals,
signes críptics, alfabets astrals,
com si la mar, per amor o per cobdícia,
retingués en ella, un cop s'han post,
els sols que han il·luminat el most
embriagador dels dies màgics.
I una ampolla, si mireu prou bé,
una ampolla al sostre, que potser conté
el mot darrer del darrer naufragi!
Boscos de columnes, bancs onejants, sostre en moviment,
i una porxada que simula el gran rompent
d'una esglaiadora onada.
Ah parc Güell, com una submergida Atlàntida!