I
Barcelona al captard, des de Collserola
Rutilant, guspirejant, parpellejant,
brunzent, misteriosa,
amb tots els fanals encesos
i la mar moradenca del captard al fons,
com un gran vaixell a punt de salpar,
com una nau espacial suspesa sobre l'ombra,
com una pàgina d'història escrita i reescrita
al llarg de més de dos mil anys:
Barcelona.
I la llum d'avions i de vaixells
que arriben o que marxen, com una aura de claror
silenciosa i engrunada:
mira, mira la ciutat en aquesta hora màgica,
imagina, si vols, la vida de la gent,
o deixa't dur, si més et plau, per la presència immediata
d'aquest enigma lluminós que solca el mar del temps,
impàvid, indiferent a records i cicatrius,
amb la inèrcia d'una gran ambició mediterrània:
Barcelona.
Confon-te amb ella fins a tornar-te ella,
amor, orgia, càlcul, marxa eterna;
no et cal incendiar-la per veure-la cremar,
no li cal cap altre foc que el de la vida,
no li cal altra justícia que la llum;
és com un vaixell, és com una nau, de vegades amb poc vent,
però sempre ardent d'impaciència
per fer una llarga travessia que la porti
a totes les clarors, a tots els huracans, a totes les estrelles.