Ben aviat tingué ocasió de posar en pràctica allò que havia pensat. Quan se n'anà a dormir, Nina l'escometé una vegada més i, com més convençut estava d'haver-li sabut contestar adequadament, la dona tornà a repicar els alls i afegí:
—Que ja tornam a fer l'ase, Nasi? Que no veus que no aclareixes res d'amagar el cap com els estruços?
—Me'n fot!
—Te'n fots? I que no saps que també els cacen, els estruços?
Ignasi intentà de desviar la conversa, però va esser ben inútil. Nina no perdia l'oremus per res.
—Saps què et dic, Nasi? —ara la veu li sortia aparentment tranquil·la—. Doncs et dic que aviat t'hauràs de decidir a fer qualque cosa. Em pots ben creure... Quan hagin fet el judici del batlle república de Palma, aleshores ens veurem les cares... Ja els veuràs, ja, el metge Darder i els seus amics «rojos»... I a tu que et posaré bé, si no resols la papereta com pertoca!
—Així que creus que els condemnaran?
—És clar que sí. Els afusellaran com dos i dos són quatre...
—Tan bon home com pareixia...
—No anaven a missa i, a més, no s'han posat a fer costat als militars, de manera que... I què faràs, Nasi? Què faràs?
Abans de contestar, Ignasi sortí altre cop de la cambra i hi deixà plantada la dona amb la paraula a la boca. Se sentia un neguit immens dins el pit i desitjà que fos horabaixa per poder-se refugiar al taller. Es demanà angoixat quan acabaria la violència, però, tot seguit, es confessà que no era més que un il·lús...