Caminava i canviava...

Autor: Lluís Solà i Sala
Obra: L'arbre constant. Obra poètica 2 (Els camins invisibles; El lloc fidel) , 2003

VI

Caminava i canviava, i la muntanya romania immòbil, i canviava, ingent. El Turó i les Agudes resplendien, solitaris i esbalaïts. L'aire imperceptible hi reposava i s'hi estimbava. La falda de la muntanya era fosca i compacta, les arrels eren invisibles. Caminava i canviava. La lluna havia ressuscitat i s'alçava feixuga i sagnant. Un àngel obscur beneïa amb els dits roents la nit que s'atansava.

XXVI

Plantada a l'horitzó de l'aire, s'alça l'altra muntanya. La muntanya inaccessible. Esquiva, inconjugada. La muntanya de la muntanya. Present i absent, amb les arrels al començament i les Agudes a l'esdevenidor. Amb els camins oberts cap a l'obert i amb els brucs morats escrivint les paraules invisibles. En el trajecte constant cap als pols del desig, la muntanya sura i espurna, s'alça i es concilia amb les ombres.