Campelles
Si, ulls clucs, em menava cap pigall
prades amunt, pel viarany ardent,
coneixeria el bosc per l'esparpall
de veus insomnes que hi modula el vent.
Si em llevava la bena, furient
i m'abocava a frec de l'estimball,
coneixeria el riu, comes avall,
per la boira que hi dansa lentament.
Si se m'enduia cap bruixot, en vol
rabent de falciot o d'esparver
pels balços dels espais enlluernats,
també el coneixeria pel pujol
i l'argila adormida del cloquer,
oh poble d'horitzons esbatanats!