Caos de Targassona
Tarter de rocs gegants, rodoladissos,
que heu davallat deis cims; déus destronats.
Al bat del sol, estesos pels pendissos,
mostreu els vostres membres mutilats.
¿Quin fat propici us pot tornar a l'altura?
¿Heu de morir ací baix, fets a bocins?
Benhaja aquesta mort si us transfigura
en monuments urbans, entre jardins.
Llosana de balcó, portal, finestra;
molló dels prats, amic del bestiar:
fills sou d'aquest tarter i de la mà destra
de l'home que us tallà.
Erràtics blocs en posicions estranyes,
nuesa impressionant, confusió,
sense el conhort humil d'unes cabanyes
ni el cantusseig fresquívol d'un pastor.