Carrer de les Moreres
Potser, marasme endins, preserves l'àvida
manera inversemblant d'entossudir-te
a viure entre miralls aquarel·lables,
com si volguessis fer-ne passió,
d'això que atenys sols pel neguit i el somni.
Carrer de les Moreres. Lentament,
t'hi materialitzes i el retorn
no t'orsa els mots ni el mite que t'acull
quan l'anomenes. Les estacions
ens porten a vegades la fretura
precisa per ser purs en el deliri
i en la feblesa, car vivim a l'ombra
d'indignitats, que l'estelada absol.
Mira colors, abans de retornar
als àmbits calitjosos on t'esperen
els negres crisantems d'un gran oblit.