Claustre de Sant Pere de Galligants
El gran xiprer del claustre, a l'agonia
de la tarda autumnal, es vesteix d'or.
Un silenci d'humana poesia
devé per l'ànima un sagrat tresor.
Oh encís dels arcs romànics! ¿Qui diria
que en la vostra penombra, tota amor,
viu una secular filosofia
incorruptible com el sicomor?
Claustre en ton petri somni tan sensible!
T'estima l'eura generosa, unible,
dementre el jorn en ton xiprer declina,
com si una urna de pau buidés, encara,
tot el misteri de la tarda clara
damunt l'incendi de la llum divina.