Com que parlem dels anys 40, que no hi havia llibres en català, jo vaig començar a llegir en castellà. Recordo els llibres de José M. Pemán, els de Marquina, i, més endavant, els d’aquell director de la Soli, que em sembla que es deia Luys de Santamarina –amb aquesta «y» tan coqueta que escrivia en el seu nom–; també vaig començar a llegir els clàssics castellans: Tirso, Calderón, Lope, teatre més que novel·la; i encara aquell novel·lista de Peñas Arriba, José M. de Pereda; i també alguna cosa de Rosalía de Castro, naturalment en castellà; no sé, hauria de mirar la llibreria de casa, on encara hi ha llibres d’aquella època; hi trobaríem noms com Unamuno, Juan Ramón Jiménez, el novel·lista Pío Baroja... Sobre l’edat d’aquestes lectures, penso que tenia catorze, quinze i setze anys.