Conserve també les fotos del projecte de fi de carrera de Rocío. Un muntatge en la fàbrica abandonada de la Cross, enfront del cementeri del Grau. Memòria industrial, es deia. La idea era potent: un grup d'estudiants vestits de negre, amb màscares, simulant balls tribals en el cor de la fàbrica enderrocada. En les fotos el sostre de fusta pareix la tribuna d'un estadi abandonat. El text suggeria la transformació del paisatge i les seues conseqüències. La desolació fabril al costat de les vies del tren i la brossa que pujava per les bigues corroïdes dels tinglats contrastava amb el dinamisme portuari que s'obria pas cap a les platges del sud. Supurava, com una ferida oberta, la València caòtica dels anys 80 i la tensió d'un món vençut que exhalava el seu últim alé. El que Rocío no podia saber és que aquell paisatge que tant l'estimulava acabaria convertint-se, pocs anys després, en el testimoni pobre d'un monstre grandiloqüent i faraònic, la Ciutat de les Arts i de les Ciències de Calatrava.