D'aquesta manera arribà l'estiu.
El tros de platja entre la sèquia del Gas i el port, oblidat la resta de l'any, presentava l'animació d'un campament. La calor empenyia tota la ciutat vers aquella platja, de la qual sorgia una veritable "ciutat d'estiu". Les barrequetes dels banyìstes, amb les parets de llenç pintat els sostres de canya, formaven en filera correcta davant de les ones, empavesades amb banderes de tots colors, retolades amb títols extravagants, i ostentant, a més a més, en el vèrtex, ninots, mirinyacs, vaixells, mostres grotesques que distingien l'establiment per evitar confusions. Darrera, en previsió de la gana que en el gastat estómac desperta l'aire del mar, s'escampaven els establiments de menjar, uns d'aspecte pretensiós, amb graonades i terrasses, tot frágil, com decoració de teatre, suplint la poca consistència de la construcció i els misteris de la cuina amb títols pomposos: "Restaurant de París", "Fonda del buen gusto"; i entre aquests establiments pedants de la gastronomia estiuenca, els bodegons indígenes, amb el seu ombrei d'estores, les taules coixes amb un porró al centre, i el fogó a l'aire lliure; que mostraven amb orgull els seus rètols de divertida ortografia, El Nap, Salvaor y Neleta; i oferien com a plat del dia, des de Sant Joan a setembre, els caragols amb salsa.