De sobte, sorgia Bacus de l'alzinar.

De sobte, sorgia Bacus de l'alzinar. Anàveu despullat, cobertes les vergonyes —ja sé que no us agrada que digui les vergonyes i preferiríeu que fes servir qualsevol dels eufemismes que la gent del camp extreu del llenguatge referit a la cuina, a l'art militar o a la religió —amb fulles de parra, cenyit el cap de raïms i tanys de murtra. Us seguien els músics: mitja dotzena de pagesos amb les guitarres, mentre les joves us llançaven pètals de rosa i setembrina. El vi corria a raig damunt les taules, la gent sopava —carn de cabra salvatge i fruites de tardor— i les rialles —tan fresques com les que tornen a alçar-se cada matí— s'escampaven pels sementers esvalotadament, entre jocs i gatzara.