Dels herois del culte als herois

Dels herois  del culte als herois

 

A les Esparregueres de la Santa Pau

 

En lloc de l'esquelleig difús, ara un campaneig precís munta de la vall... — Té raó, que som diumenge.

El Sant Vicenç a la porta de l'esglesieta blanca de Cellent és ja una imatge, però és encara una soca. El caparrot quadrat i ferreny esguarda dur; si l'una mà aguanta la massissa palma del martiri, l'altra mig penja, inútil i decorosa, com la del qui es retrata a casa del fotògraf.

Direm ara dels quatre enterraments de Rector que hi ha davant la porta. De les quatre lloses, cada una amb el contorn del bonet al

capdamunt i els dos ossos en creu a baix.

I de la primera llosa, gloriosa llosa, la del Reverend Joan Casas, que al Cel sia, i del qui resa així l'epígraf:

 

Militar de gran valor

anà en França presoner

en llei passat batxiller,

de Física professor,

de l'Escala fou Rector

uns vint-i-set anys constants.

I després de mèrits tants

no l'ha respectat la mort.

Ai, que aquesta no fa tort

ni als hèroes més grans!