Dels herois del culte als herois
A les Esparregueres de la Santa Pau
En lloc de l'esquelleig difús, ara un campaneig precís munta de la vall... — Té raó, que som diumenge.
El Sant Vicenç a la porta de l'esglesieta blanca de Cellent és ja una imatge, però és encara una soca. El caparrot quadrat i ferreny esguarda dur; si l'una mà aguanta la massissa palma del martiri, l'altra mig penja, inútil i decorosa, com la del qui es retrata a casa del fotògraf.
Direm ara dels quatre enterraments de Rector que hi ha davant la porta. De les quatre lloses, cada una amb el contorn del bonet al
capdamunt i els dos ossos en creu a baix.
I de la primera llosa, gloriosa llosa, la del Reverend Joan Casas, que al Cel sia, i del qui resa així l'epígraf:
Militar de gran valor
anà en França presoner
en llei passat batxiller,
de Física professor,
de l'Escala fou Rector
uns vint-i-set anys constants.
I després de mèrits tants
no l'ha respectat la mort.
Ai, que aquesta no fa tort
ni als hèroes més grans!