Després ve el poble de Selva, apinyat en la capçana d'un turonell de color de cirera guinda, circumdat de franges i farbalans de verdura i amb uns quants molins de vent, els quals de lluny us fan l'efecte d'uns vaixells encallats dins el tou molsut dels horts que hi ha a l'espona del camí. La brisa de la tarda infla les lones d'aquests vells molins i les fa espetegar de frisança, mentre les aspes triangulars giren majestuosament amb un murmuri de garranyincs i una alegre i fresca remor de veles en doina.