Dorm ara el mar
Solament podem baixar i
no pujar les escales del temps.
M. yourcenar
DORM ara el mar, m'ajec molt a prop seu
amb l'ànima adormida,
suspesa en el crepuscle
que pobla de fantasmes
el clos de la badia.
Retorno del passat pels esglaons del temps,
em llancen per fondàries
a l'ombra dels records.
Veig barques de dorments
amb xarxes foradades
que guarden solament
les escates de plata
com perles d'altres temps,
que us solcaran els ulls.
Us vetllaré estimats, no vull pas que Caront
se us emporti al seu riu; és més ampla la mar
i blava la seva aigua.
Us gronxaré suau, perquè sou nadons
que el temps ens confereix.
Altrament què serien els morts, els nostres morts?