E, quan la vila d'Elna fou presa...

E, quan la vila d'Elna fou presa e los francesos hagueren morts tots los hòmens e les fembres qui eren  en la vila, enderrocaren totes les cases e els albergs d'aquella vila, que anc no hi romàs quaix pedra sobre altra, e descobriren les esglésies e meteren-hi foc e cremaren tota la vila, que llegesa era qui ho veïa; e lleixaran-la estar e partiren-se d'aquí tuit ensems amb gran goig i gran alegria. Mes sol aquest pecat los deguera destruir tots, com sí es féu aquest amb d'altres que puis ne feren, e compraren-ho bé.

E puis vengueren les novelles al rei d'Aragó, que la ciutat d'Elna era presa, e ell fo molt depagat, no per la pèrdua del lloc, que no valia tant, mes per les gents que s'hi eren perdudes; mes ell sabia bé que bé l'havien comprada, tants e de bons hi havia morts dels francesos.

 

I, quan la vila d'Elna fou presa i els francesos hagueren morts tots els homes i les dones qui eren  en la vila, enderrocaren totes les cases i els albergs d'aquella vila, de manera que no hi romàs cap pedra sobre altra, i descobriren les esglésies i prengueren foc i cremaren tota la vila, que lletgesa era qui ho veia; i deixaran-la estar i partiren-se d'aquí tot seguit amb gran goig i gran alegria. Però sol aquest pecat els deguera destruir tots, com sí es féu aquest amb d'altres que després ne feren, i compraren-ho bé.

I doncs, arribaren les noves al rei d'Aragó, que la ciutat d'Elna era presa, i ell en fou molt disgustat, no per la pèrdua del lloc, que no valia tant, si no per les gents que s'hi eren perdudes; mes ell sabia bé que bé l'havien comprada, tants i de bons hi havia morts dels francesos.