Eixa València de rendistes i professionals acomodats volgué ser París en algun moment d'eufòria hortolana, però es va quedar en apèndix del barri de Salamanca de Madrid. Allò més paradoxal és que va nàixer com a rèplica al de Barcelona, però va encallar en les fronteres del vell femer on la ciutat expulsava el seu detritus. Hui la plaça més principal de la zona porta l'il·lustre nom de Cánovas del Castillo i és l'epicentre de certa moguda. En eixa Gran Via sorgix la part menys noble de l'Eixample, que també té el seu interés, encara que d'una manera menys colorista i lluminosa. Carrers de Ciscar, Borriana, Salamanca, Comte d'Altea, Joaquín Costa, Almirall Cadarso, Reina Na Germana, Mestre Gozalbo, Taquígraf Martí.