El barri de Sant Salvador presenta cara a mar un frontal encara prou noble on s'arrengleren aquestes botigues últimes amb cases d'estiuejants prou velles per a conservar una certa dignitat rústica, segurament segones residències de vendrellencs benestants del primer quart de segle. Les fàbriques modernes i d'una lletjor agressiva es concentren a la part de garbí, enllaçant amb les urbanitzacions de Coma-ruga. Perquè Coma-ruga és quasi tot construït de nou després dels anys cinquanta. Llevat del modest edifici d'un balneari, unes quantes cases de camp, quasi masies, que han quedat ara en segon terme i alguna «torre» a la manera de Sant Gervasi que havia estat aïllada, tota la resta és fàbrica nova d'estil Las Vegas.
Al mig de Sant Salvador hi ha una paret de jardí rosada sobre la qual despunten xiprers i arbres de jardí. És el jardí de cal Casals, ara Museu de Pau Casals, una casa i un jardí que han resistit l'agressió de la postguerra civil. Una de les últimes cases del poble presenta una façana d'ermita. Fins fa no gaires anys al costat de la porta ogival pintada de verd creixia una esvelta palmera únic arbre d'aquesta voramar, que es prenia per senya d'una de les puntes del brut, del fons proper d'algues i de còdols.