El cacic (fragments)
An En Santiago Rusiñol
Un dia tu arribares, de pols esblanqueïda
la roba de bohemi, pelegrinant pel món;
no com aquells qui naixen i passen per la vida
sens voler sebre on són.
Ardit, la pipa als llavis i pàl·lida la galta,
tu anaves onsevulla que l'art trobés hostal,
un poc amarg el riure, l'ànima un poc malalta
de febre d'ideal.
Vengueres per una hora de flirt; en la ribera
la tenda aplegadissa fixares per un jorn;
mes fores com un hoste que es casa amb l'hostalera,
i diu: "Ja no me'n torn".
Tu no la vols com altres, febril, atrafegada;
tu no l'esperoneges, terrible, com qualcú.
Si dorm, també somnia; i tal com és t'agrada,
i li agrades tu.
Les ànimes fonguéreu en místic desposori,
i amb retirança doble, els fills que van naixent
llur fesomia escampen i triomfen en l'empori
de l'art, gloriosament.[...]
Tu has fet de la nostra illa refugi predilecte;
de tos millors ensomnis ella és el niu matern;
i mai s'havia vista com ara en el reflecte
de ton mirall intern.
Mirall on la natura m'apar que s'aurioli,
com una Monna Lisa, d'espiritual dolçor.
Tu en la viventa flama del sol aboques l'oli
de l'íntima il·lusió.