El capità Boix em va assignar el meu jaç...

El capità Boix em va assignar el meu jaç, en un racó de la cova. Em digué que podia escampar-hi dos sacs de palla llarga i que els meus ossos romandrien plans com els d'un rei. Vaig dormir un caramull d'hores, d'una tirada. A mitja tarda, em despertaren els crits de tots ells, que feien barallar dos galls de brega, enmig d'una rotlana. Els animals es miraven la cresta, d'un tros lluny, i s'inspeccionaven, i no gosaven envestir de cap manera. Un era gran i tenia el posat soberg i les plomes de la cua dibuixaven una corba altiva i esponerosa; l'altre no feia l'alçada d'una perdiu i començava a treure cresta i a posar esperons. Continuaven observant-se amb recel, però cap dels dos no s'atrevia a començar. Finalment, iniciaren la lluita, enmig d'un aldarull de crits i de bots. Es picaven pel coll i tornaven al seu lloc d'observació. El gran i gros anava a deixar-lo fora de combat. El menut sabia mesurar les distàncies i anava cap dret al contrari sense perdre temps. La baralla va durar més d'una hora i hi va haver un instant en què la victòria no era gens segura per a cap ni un dels lluitadors. Al final, esgalabrat i ferit, amb el cap ple de sang i l'esquena pelada, aquell esquit de gall picotejava els ulls del seu contrincant, que no sabia de cap de les maneres per on havia de retirar-se de la brega.