El carrer d'Avall, crec que deu ser únic en el seu gènere. Una banda de carrer és amplament porticat —costat de riu—, passeig fascinant per la seva originalitat medieval, amb botigues rabiosament modernes, al costat d'altres tan antigues que no se'ls ha mogut ni la bombeta penjada al sostre. Admirable. Com un basar recristianitzat que batega fora-temps i a la vegada perfectament sincronitzat. Al cap d'avall, el vell cal Muxi, on ens atipàvem de bracets de gitano sortint del ball de la Rosaleda, quan anava a les festes del Sant Crist.
Tot l'interior de Balaguer és un trenat de carrerets estrets, amb la plaça del Pou i el carrer Major, una mica més oberts. Tots els altres són al celler: un call!
Podia fer-hi hores resseguint el nucli antic, ple d'encant i... de gitanos que l'han fet casa seva. A Balaguer hi vaig trobar molts gitanos. El tarannà comprensiu i humà de la seva gent ho deu admetre exemplarment.