El dia de la Mare de Déu va anar amb Tonica i la seua amiga a la primera missa a la capella dels Desemparats. Dins del temple sonava la música; la multitud, oprimida en la mesquina rotonda, s'escampava per la plaça fins a la font, adornada amb un ridícul templet que pareixia de confiteria. Tots estaven en actitud reverent, sense veure altra cosa de la missa que les obscures portes, en el fons de les quals brillaven com espumes d'or les llums dels altars, sentint en els seus caps descoberts el ventijol de la primavera, paregut a l'afalac d'una mà invisible, tèbia i olorosa. En aquesta confusió, quan Juanito, traient els colzes, protegia de les espentes les dues dones, va veure a curta distancia la seua família i la del senyor Cuadros.
Des de Pasqua, la intimitat entre les dues famílies era gran; Juanito havia sentit parlar la nit anterior d'un cert pla d'esbargiment matutí com a començament de la festa, perquè era el sant d'Amparito. Oirien la primera missa a la capella dels Desemparats perquè a donya Manuela, com a bona valenciana, li pareixia que cap missa de la resta de l'any valia tant com aquella, i després prendrien xocolate en un hort de maduixes, sota un tendal de plantes enfiladisses, recreant-se l'olfacte amb el perfum dels camps de flors i la flaire espessa del torró.