El Mercat l'atreia el diumenge en les primeres hores del matí, i anava a lluir els arreus entre les parades de les floristes. Allí romania confós entre el grup de curiosos que guaitaven les cares boniques, i tan prompte obrien pas a les senyoretes que tornaven de missa amb el devocionari a la mà com llançaven floretes a les criades empolainades, les quals, doblegant-se al pes de les cistelles, es ficaven entre la baronívola barrera per a comprar un ram de flors.
Que bé s'hi estava! El sol començava a caldejar la plaça; s'escampava per l'ambient el tuf de les hortalisses sobrecalfades; però sota la sostrada de zinc que resguardava les parades de flors, entre les Cortines ratllades que tapaven els costats del mercat, es notava una frescor de soterrani, el baf humit de les rajoles regades en excés. I després, quina orgia per a l'olfacte en aquesta atmosfera fresca! S'experimentava la mateixa impressió que en una botiga de perfumeria, on, en entrar, tota una allau d'essències distintes sorgeix de cada buit dels prestatges i assalta l'olfacte.
Sobre les taules pintades de verd s'amuntegaven les flors com si foren menjars, o, agrupades en piràmides, sobre una base de paper calat, s'alçaven formant rams monumentals amb els colors en capritxosos arabescos. Allí hi havia les jardineres: boniques unes, amb l'esplendidesa de les verges morenes; velles i arrugades altres, amb aquella lletjor de bruixa que és final ràpid i inesperat de la bellesa en les races meridionals. Avesades totes a la vida en comú amb les flors, les tractaven amb confiança rude i desdenyosa. Retallaven cruelment les tendres tiges mentre parlaven amb els compradors, o les empresonaven amb el fil, sense que les entendrira el perfum que en to de protesta els llançaven al rostre.
Un mosaic enlluernador s'estenia sobre les taules. Les assutzenes, amb la seua túnica de setí blanc s'alçaven encongides, poregoses, emocionades, com joves que entraran en el món i estrenen el seu primer vestit de ball; les camèlies, de color de carn, feien pensar en el tebi misteri de l'harem, en les sultanes de pits descoberts, voluptuosament esteses mostrant el més recòndit de la fina i rosada pell; els pensaments, gnoms dels jardins, treien entre el fullatge el seu rostre barbut burlaner cobert amb la boina buida de vellut morat; les violetes coquetejaven, ocultant-se perquè les denunciara la seua oloreta, que pareixia dir: "Estic ací!"; i la democràtica massa de flors roges i vulgars s'estenia per totes bandes, assaltava les taules, com un poble en revolució, tumultuós i desordenat, cobert de barrets vermells.