El moliner
Moliner que cada dia,
quan el sol ens ha deixat
aquest cel de pagesia
contemples com astorat,
¿no sents la malincolia
d'un altre jorn acabat?
De la torre mal sortada
jo et veig en l'alt finestró
quan comença la vesprada,
morint la dolça claror;
jo et veig, la vista escampada
per la llunyana foscor.
Cel d'eternes meravelles,
nits de lluna i ventolí;
la dansa de les estrelles
per la volta sense fi,
i el belar de les ovelles
pels rostolls on canta el gri...
tot ho sents. Ton cor endola
el crit llunyà del mussol,
el gemec de la corriola,
la tonada del flabiol;
tu sents de la nit que vola
mil cantories de dol.
Se plany en les fontanelles
el granot eixordador;
tarongers de tanques belles
envien perfums d'amor;
quan s'amaguen les Cabrelles
surt l'estrella del Pastor.
Lluny, per hostals i alqueries,
canta el gall dematiner;
sona per les travessies
la cançó del traginer
amb les tres avemaries
del mal despert campaner...
Oh vida! ¡Oh sort delitosa
la que Déu te va donar!
Una madona amorosa
i vent que te guanya el pa.
L'existència és més hermosa
sens tenir avui ni demà.
Ai! A tu no t'emmetzina
l'ambició que a tants ens perd.
Goja d'eixa pau divina
contemplant el cel obert.
Qui a les ciutats s'encamina
troba, sovint, el desert.