El nostre admirat amic Joaquim Ruyra...

Autor: Antoni Rovira i Virgili
Obra: Siluetes de catalans , 1999

El nostre admirat amic Joaquim Ruyra ha respost fa pocs dies a una lletra que li vam escriure a últims de setembre. I comença dient-nos, amb una adorable simplicitat: «Vaig rebre la seva atenta. Tasques de la verema, i d'altres, m'han destorbat de contestar-li fins ara.»

Tenen un regust virgilià i mistralià, aquestes breus paraules. Heu-vos ací un literat de raça, un gran escriptor, que suspèn les seves feines literàries i epistolars per a dedicar-se a la feina camperola de la verema. En aquesta declaració de Ruyra hi ha tota una revelació del seu caràcter. Difícilment trobaríem un retrat psicològic, per prolix que fos, que ens donés una idea tan clara de l'autor de Jacobé i de La parada. Així podem comprendre d'on ve la naturalitat de la prosa de Ruyra. La sentor terral de les seves obres ve del contacte habitual de l'escriptor amb la natura i amb les feines del camp i de la mar.

Ruyra veremador no és pas distint del Ruyra escriptor. Una mateixa tendència el porta a agafar la ploma i a presidir la collita dels raïms. Hi ha una mica de suc de raïm en la seva prosa gustosa. I si a ell li plau d'intervenir en les feines dels terrerols i dels pescadors, és perquè amb la seva finor de literat i amb el seu viu sentiment estètic comprèn tota la bellesa i tota la grandesa del món natural.