El paisatge transita per la veu...

El paisatge transita per la veu que reconta les velles històries, alhora que desperta l'eco de les emocions, la sensualitat dels espais —boscos, roques, garrigues, fontanelles, muntanyes— vinculats a les primeres experiències literàries. Aquesta relació màgica del nin amb el seu entorn per mitjà de les contances que li arriben a través del relat oral és essencialment humanitzadora. I a través d'elles participa dels mateixos sentiments que suscitaren a uns altres nins, en un altre temps. D'aquesta manera s'estableix un lligam entre les diverses generacions que han habitat un mateix espai: els uneix el vincle que sorgeix de la imaginació, l'experiència del meravellós que arrenca de la terra, a vegades copiosa, d'altres avara.

A les contrades de Randa abunden les històries de misteri: un magma de llegendes i faules que participen en la construcció d'un espai que esdevé màgic, com el que segueix a les paraules amb què iniciam els contes antics: «Això era i no era...». Doncs aquelles coses que alhora eren i no eren són les que més ens atreuen. Sabem que aquesta és una terra de gegants i bruixes. Diuen que «un gegantàs disforjo se'n venia d'Alger una vegada amb una senalla de terra dalt es cap», era tan gros que l'hagueren de posar dins dues barques, un peu en cada una. Devers Cabrera, cada barca va prendre per son vent, el gegant trabucà la senalla i es formà el puig de Randa. Potser d'aquesta contança deriva una endevinalla que ens proposaven als al·lots del meu temps, com si fos una pregunta d'un test d'intel·ligència. «En quantes senalles podries endur-te el puig de Randa?», preguntaven. I la resposta: «En una que hi cabés tot». En un altre lloc se'ns diu que «és tot buit i que s'aguanta amb quatre columnes d'or», que ja n'hi ha tres de trencades i l'altra està cruixida, que «en estar rompudes totes quatre, es puig i Mallorca tot s'enfonsarà, la mar hi passarà per damunt, i serà la fi del món».9 Vindrà la fi del món... Potser es produirà una gran catàstrofe, com prediu la Sibil·la: «Mars, fonts i rius, tot cremarà».