El perfum de Sóller
Al trobar-me dalt del Coll,
a tres llegües de distància,
com una ona m'ha arribat,
com una ona de fragància
de la flor del taronger.
Jo no sé,
jo no sé que m'ha passat
que aquella ona m'ha tapat,
que aquella m'ha negat
en un pèlag de delícia;
que aquella m'ha engolit
en la dolça pregonesa
d'unes aigües de l'oblit
He sentit
el perfum que m'invadia,
el perfum que em rodejava
i en la sang se'm transfonia.
L'he sentit al meu entorn
com un torbament nupcial,
com un pes, com el trastorn
d'un gran vent paradisial.
M'ha seguit
de despert i de dormit,
i a la taula i en el llit,
i en tot lloc de tots indrets.
I passava les parets
i filtrava per les portes
i aromava el tapament
amb alenades somortes,
tal que jo m'anés fonent
i la Terra anés nedant
en l'essència omnipresent.
He hagut d'obrir la finestra
i m'ha semblat que l'obria
sobre el propi Paradís
embaumat de poesia
com si jo estés en el centre
d'una gran flor que s'obrís,
com si tot el món florís
per les hortes i les tanques,
i en les fulles i en les branques,
i en la carn de les hurís.
M'he llevat i m'ha esperat;
he sortit i m'ha trobat,
per l'església i pel convent,
pels carrers i per la plaça
i pel marge del torrent.
He trescat tots els camins,
he mirat tots els jardins
de la vila regalada;
i en la tassa de la font,
i en la pica sobre el pont
i en la terra assoleiada
o en els recs d'aigua corrent,
era tot una solada,
era tot una nevada,
tota blanca, tota pura,
de la flor del torbament!
Diu que Sóller ve de Súliar,
en aràbic: la vall d'or.
Ma daurada jovenesa
va gaudir de tal tresor;
i aquesta aura perfumada
m'ha aclarit, d'una glopada,
la memòria consirosa,
la memòria enterbolida
d'una vida
lluminosa
tota joia i moviment;
d'unes festes, d'uns jardins
no sé quins,
per un temps primaveral;
d'una edat tota frisança
que passà com una dansa,
i uns saraus de galania,
fent el ritme de follis
d'un scherzo musical;
flors que plouen, temptacions,
i unes encesors divines
d'unes cares no sé quines,
en deports i en excursions,
i en anades i vingudes
mig incertes, mig viscudes...
tot un rodar de visions
i galans exquisiteses,
i violins i gentileses
d'unes filles de marqueses
que ballaven cotillons.
De retorn a la ciutat
tot l'encís s'ha evaporat
com un món d'encantament;
i és que l'aura m'ha deixat
de la flor del torbament...
M'ha deixat
amb les robes impregnades
d'una olor de joventut,
d'una olor de pubertat,
d'una olor de bé perdut
en les hores del passat.