El poble de Capdepera no és gaire gran, però és bell a tot ser-ho. Ho dic sense ditirambe. Cert que ja em comença de cansar d'haver d'emprar sovint uns adjectius tan còmodes. Ara que, no és culpa meva, perquè qualsevol que hagi de trescar gaire per aquesta illa aviat esgotarà els mots encomiàstics del diccionari i les fórmules d'elogi posades en circulació. Altrament, heu de tenir en compte que aquesta part extrema de Mallorca és de les coses més reeixides que han sortit de les mans de la mare naturalesa, i on es multipliquen a bocons i amb una força insuperable els millors panorames, els espectacles més engrescadors i els punts de vista sentimentals més diversos.
El turisme gairebé no la coneix, aquesta punta de l'illa. El turisme no passa més enllà de Manacor. No té cap noció d'aquests cims poemàtics de Capdepera, de la imponderable badia d'Alcúdia, de l'excelsa i idíl·lica badia de Pollença i de les muntanyes, valls i cales encantades d'aquella llenca de terra de Formentor que es fica mar endins i que d'ací estant hom afigura al lluny voltada d'un volvoreig de purpurina.
Guaiteu ara les casetes del poble de Capdepera arramadades a la soca de la vella ciutadella que hi ha al cim, com si cerquessin la frescor dels seus murs. Més us agradarà el poble, encara, si us decidiu a dardar pels seus carrers, que fan una olor salobrenca de polsina d'ones i un alè fort d'herbes de serra; uns petits carrers que tenen un plàcid silenci i una llum manyaga i sedosa.