El raiguer, doncs, és aquella alta

El raiguer, doncs, és aquella alta bressolada que va de cap a cap de l'illa i que està formada pels vessants de les dues cadenes de serradals i penyalars que corren paral·leles a tot el llarg del litoral de la costa nord. La cadena que va més arrambada a la mar és descarnada, rocosa, torturada per les fortes tempestes del Golf i rosegada per les ones enfurismades; però l'altra, en canvi, la que segueix més terra endins i on hi ha els pics més alts de l'illa —Galatzó, Ram, Pouet, Teix, Alfàbia, Tossals, Puigmajor, Maçanella, Roig i Tomic— és tota xamosa de boscúries i regalada de fonts i rierols. I entre l'una i l'altra, al fons o en la rel —raiguer— d'ambdós vessants, es desclou aquell seguit de valls petites i sucarrones, esmaltades de masos, de pobles i de viles, amb un esplet prodigiós de colors i perspectives, la visió conjunta dels quals us deixa en l'esguard com un desvari de bellesa.

Tot ascendint per la banda d'Andratx, que és la més occidental, trobeu de primer la vall de Puigpunyent; després ve la d'ESPOR; de seguida la de Valldemossa; més enllà les de Deià i Sóller, i a continuació, en línia recta cap a llevant, les de Biniaraix i Fornalutx. Darrera d'aquesta s'obre un gran parèntesi format pel massís caòtic del Puigmajor, trencat i esquerdat a grops per l'esberla del Torrent de Pareis i les summitats impressionants de les barrancades del Gorg Blau; però, a la falda oriental d'aquesta muntanya tan ferma i valenta, vet aquí que tot d'una us surt la polida i riallera vall d'Aubarca, i les frondoses i superbes clotades d'Escorca i de Lluc, les quals, a corrua feta, s'escorren, tot travessant a mig aire els pendissos del Puig Tomic, per la idíl·lica vall de Son Marc, que desemboca davant per davant de la vila de Pollença, asseguda en el planell feracíssim que hi ha entre els mogolls cantelluts de la serra de Sant Vicenç i el cònic i teatral turó del Puig de la Mare de Déu.