El tercer dels temes més usuals...

Autor: Joaquim Ripoll Casals
Obra: Carrer gran. El meu pati d'estrelles , 1986
Pàgina: 94

El tercer dels temes més usuals d'aquelles famoses tertúlies, era la condició de forçut.

Allò que més enorgullia a aquells mascles, era llur «atractiu» com a homes i la força, de la qual en feien pública ostentació. Tothom es creia ésser el més valent, el més forçut -i a fe que n'hi havia de forçuts!-. Però aquí les paraules comptaven molt poc; els fets havien de demostrar les baladronades que es deien sense mesura.

Es torçaven barres de ferro amb les mans, essent els únics punts de sosteniment permesos, el genoll, la cuixa, el pit o l'esquena, segons s'hagués convingut. Es feia «dali», o sigui picar amb el mall, juntament amb el forjador, seguint el ritme que aquest marcava. I d'altres... Però la prova reina, consistia en aixecar a plom les encluses. N'hi havia dues: l'una, que pesava prop dels dos quintars i mig, uns cent quilos, era la petita. La grossa, passava dels tres quintars, exactament cent vint-i-cinc quilos. Més d'un d'aquells baladrers es veia en cor d'aixecar la petita, més la grossa, eren comptats els que la feien moure del seu socó.