Els camins
Uns eterns camins
entre figuerals
van endins, endins...
Les ombres vesprals
vénen de molt lluny.
Passa el llenyater
amb la falç al puny;
passa el traginer
de carro envelat
deixant una olor
de droga i ciutat
per dins la foscor.
Ha caigut el vent
de part de garbí
tan somort, que es sent
la remor d'un bri.
Sembla, el món, poruc
de quedar-se sol:
s'escolta un lladruc
i un cant de mussol.
La lluna d'argent
mostra els llargs camins
que es van estenent
pels camps mallorquins,
com desig del cor
que no té aturai,
vers un llumet d'or
que no arriba mai.