Els de la barca veien a la punta del promontori les llums de les habitacions del far. El vent, de tant en tant, els duia veus humanes, però en feien tant de cas com dels milers de gavines que, refugiades en el rocam, gemegaven llastimosament com criatures adolorides i espantades. A fora de l'illa, a l'altra banda de la barrera escarpada, el mar bramulava encrespat, i les onades, en córrer al llarg del promontori, s'esmortuïen, i entraven a l'obscura badia amb violenta ondulació.
A l'alba, Pasqual saltà a terra, i per la tortuosa escala d'esglaons tallats en la roca arribà al cim i guaità la vasta extensió compresa entre l'illa i la costa llunyana, que la boira feia invisible.
No es veia ni una sola vela; però el Retor seguia intranquil, temorós que els seus perseguidors vinguessin a cercar-lo en aquell lloc tan conegut com a refugi de contrabandistes.