Els dos fills de Lídia posseïen una cabana miserable amb el sostre enfonsat, on guardaven els ormeigs. Aquesta cabana era en una petita badia, Portlligat, situada a quinze minuts de Cadaqués, a l'altra banda del cementiri. Portlligat és un dels indrets més àrids, minerals i planetaris de la terra. Els matins oferien una alegria salvatge i amarga, ferotgement analítica i estructural; els capvespres hi eren sovint morbosament tristos, i les oliveres, brillants i animades als matins, es metamorfosaven en un gris immòbil, plumbi. La brisa matutina dibuixa somriures de petites ones gojoses en les seves aigües; a la tarda, molt sovint, a causa dels illots que fan de Portlligat una mena de llac, l'aigua està tan tranquil·la que reflecteix els drames del cel crepuscular.