Els elements són dolços i riallers, ingenus i teatrals; només és la llur magnitud i grandesa allò que us imposa i la que produeix aquest esclat de bellesa imponderable. Àdhuc us dol de sortir tan prest del fons del congost. Ara us hi gronxeu plàcidament tot travessant-lo. Hi ha una frescor regalimosa i una carícia subtil en l'aire que alenen les seves parets hieràtiques, adustes i valentes.
Hem passat ja la Fosca i l'Entreforc, els dos punts més pregonament impressionants del torrent, i, sense adonar-nos-en, hem desembocat en la magnífica planada de Son Colomí. Aviat hem atès la casa d'Aubarca, ferma i poderosa, al fons d'una vall poblada d'oliverars i d'ametllers. Un bon camí carreter inicia la pujada pel vessant de la cassola que forma la vall. A mà esquerra, al capdamunt d'un roqueral clapat d'alzines i coscolls hi ha una creu de ferro, i més ensota, al badall d'una balma, una mena de pedró amb unes imatges, les figures de les quals no puc ben bé distingir.
—Què és allò?—pregunto al meu company. Allò és el Via Crucis de Lluc, a l'altra banda del qual hi ha el famós Santuari, on tot seguit arribarem.