Els meus records «conscients» comencen quan ja anàvem a les Escoles Nacionals, perquè amb el començament de la guerra l'Escola Parroquial havia estat tancada. Per exemple, recordo que quan van tancar l'escola ens van fer anar tots els alumnes a recollir els llibres. Jo anava amb el meu germà gran. A la porta de la classe hi havia un home del poble, que portava ulleres i es deia Ballús, que ens recacejava les carteres. La doctrina la llençava, i de l'enciclopèdia (l'enciclopèdia era quasi el llibre únic, aleshores) n'arrencava les pàgines de la història sagrada. També llençava (no sé per què) un llibre que es deia El meu epistolari. Aquest individu, que a més de curt de vista era curt de gambals, empunyava amb la mà dreta un revòlver de culata blanca, de nacre, em sembla. Jo no havia vist mai un revòlver de debò, i em sembla que no n'he tornat a veure mai més cap, almenys de tan a la vora.